Absoluta i totalment d'acord amb Ken Robinson.
Com a mestra d'infantil sóc de l'opinió que el mestre no ha de ser un transmissor de coneixements, únicament. Cada dia més, la informació està a l’abast de tots de forma més fàcil, tots tenim accés a moltíssima informació, Quina és aleshores la tasca del mestre en la societat actual? Donar la oportunitat de criticar, de provar, de triar, de buscar, en definitiva, D’APRENDRE.
Últimament estic trobant cada dia més xiquets i xiquetes, que no s'enfronten a nous reptes, els poses davant una situació novedosa i la seua resposta habitual és, “yo solito no puedo”, la meua contestació, també habitual és “Si no ho intentes mai podràs”
Què estem fent? I aquesta pregunta no me la faig només com a mestra, sinó també com a mare? Estem facilitant tant les activitats dels xiquets que no els estem donant l'oportunitat d'aprendre de les seues errades. No els deixem que decidisquen, els ho donem tot mastegat, i així no els donem la possibilitat de crear solucions, i és aquí quan vull enllaçar amb la teoria de Ken Robinson.
Com a educadors, i no em referisc només als mestres, tenim l'obligació de donar les eines als xiquets i xiquetes, per crear. Crear objectes, crear solucions, crear art, crear... el que siga, perquè només desenvolupant la creativitat estem donant la possibilitat de créixer en totes les dimensions de la persona, una intel·ligència que no crea a partir d'allò que coneix, no és intel·ligència, és repetició.
No crec que la solució estiga només en canviar el sistema educatiu, perquè cada vegada que sorgeix un problema, la resposta de la societat és sempre la mateixa, delegar en l'escola. Si hi ha problemes de violència, introduïm una assignatura de convivència, si hi ha un problema d'embarassos no desitjats introduïm una assignatura d'educació sexual, si hi ha un problema de... no es solucionen les coses introduint assignatures, sinó assumint tota la societat el paper que ens correspon en l'educació dels nostres infants, els pares transmitint valors, els mestres coneixements, però com? El problema de la creativitat no es soluciona introduint més hores d'art i menys de matemàtiques, sinó donant eines per ser creatius en matemàtiques, en llengua, en plàstica, en música... Donar eines perquè els xiquets puguen desenvolupar les seues capacitats, crear persones competents en tots els àmbits de la vida, aquesta és la nostra feina, i això passa necessàriament, per donar oportunitats per crear situacions novedoses.
Gràcies pel teu comentari, Ma Jose. Tens el mòdul superat.
ResponderEliminar